Dret a la Salut i Drets Sexuals i Reproductius
El 1995, a la IV Conferència Mundial sobre la Dona a Beijing es reconeix el dret de les dones a gaudir del més alt nivell possible de salut física i mental, essencial per les nostres vides i el nostre benestar i, també, per la nostra capacitat de participar a totes les esferes de la vida pública i privada. La salut de les dones inclou el seu benestar emocional, social i físic i, per tant, s’han d’incorporar com a determinants de salut tant els factors biològics, com el context social, polític i econòmic on vivim. (art. 89)
Actualment, la salut de les dones és un dels grans reptes a nivell mundial i, també, a Catalunya i, l’obstacle més important a vèncer són les discriminacions que vivim pel fet de ser dones. Coneixem els factors que condicionen o determinen la salut, factors que tenen a veure amb les condicions ambientals i socials, i sobretot amb les condicions de vida i laborals. Entre aquests determinants existeixen diversos eixos de desigualtat i el fet de ser donar n’és un fonamental que pot interseccionar amb altres com l’edat, l’origen, la diversitat funcional , l’orientació sexual, entre altres. Els drets són claus en la salut i la seguretat de les dones i venen marcats per la societat en la que vivim organitzades a través de lleis que regulen drets de ciutadania, drets socials (habitatge, educació salut, serveis), drets de família, drets econòmics, drets laborals. Tots i cadascun d’ells actuen sobre els determinants socials i de salut.
En la Declaració i el Pla d’Acció sorgits de Beijing s’amplia l’abast dels drets de les dones a qüestions que podrien reconèixer-se com una formulació inicial dels drets sexuals i reproductius. S’explicita com els Drets Humans de les dones inclouen el dret a tenir control sobre les qüestions relatives a la seva sexualitat, la sobirania corporal, inclosa la seva salut sexual i reproductiva, i decidir lliurement respecte d’aquestes qüestions, sense veure’s subjecta a la coerció, la discriminació i la violència. Adoptar un enfocament de drets sexuals i reproductius significa que aquests drets no només garanteixen l’accés a l’atenció en salut sexual i reproductiva, sinó que també garanteixen l’autonomia de les dones, sense cap discriminació, per a prendre les seves pròpies decisions en tot el que correspongui a la seva sexualitat, inclosa la reproducció, per a la qual cosa es requereix una educació i informació veraç, oportuna, científica i sense prejudicis.
Així doncs, per garantir el dret a la salut de les dones és imprescindible erradicar el sistema de relacions desiguals entre els gèneres que genera el sistema patriarcal i que està estretament lligat al sistema econòmic i polític vigent retroalimentant-se. Entendre que, al sistema patriarcal, les dones ocupen posicions de subordinació, submissió i opressió en relació als homes i que aquests ocupen una posició de poder i de dominació sobre les dones. Les dones estan construïdes des de límits patriarcals que els resten opcions sobre la seva pròpia salut i això comença quan se’ls vol negar el control sobre la seva sexualitat i el seu propi cos. És imprescindible entendre com els processos de socialització que ens converteixen en dones afecten la nostra salut a l’hora de prevenir malalties o a l’hora de cuidar-nos. Els sistemes de salut i la medicina androcèntrica han invisibilitzat les dones, els seus cossos, els seus cicles, els seus estils de tenir cura de sí mateixes i les malalties que poden viure; i no han desenvolupat suficients estratègies de prevenció i atenció adequades. La medicina androcèntrica està basada en una evidència científica condicionada pels estereotips sexistes i es fonamenta en una pretesa objectivitat de la ciència: es diagnostica com psicològic allò que és biològic o social i als treballs d’investigació no s’inclou per igual homes i dones; hi ha un biaix en la selecció de pacients que invisibilitza les dones i que afecta a la docència i a la mateixa ciència mèdica perquè condueix a un reduccionisme etiològic. La medicina androcèntrica tendeix a homogeneitzar les persones. No té en compte les diferents discriminacions resultants de les múltiples identitats: de sexe, de gènere, però també de classe, edat, origen ètnic, racial i de nacionalitat, orientació sexual, diversitat funcional, que viu cada dona i que afecten i determinen la seva salut.
Per tant, cal fer una reconceptualització dels models sanitaris de salut des d’una perspectiva feminista interseccional basada en els drets humans de les dones. Cal refer els imaginaris que construeixen el saber sanitari per incorporar a les dones situades a l’encreuament de múltiples discriminacions resultants de les seves múltiples identitats i opressions.
En aquest sentit, i seguint el paradigma de Beijing, les propostes per dotar de contingut les properes polítiques públiques en relació a la salut de les dones són les següents:
- Fomentar l’accés de les dones, durant tot el seus cicle vital, als serveis d’atenció a la salut i a la informació i serveis adequats al context i les vivències pròpies.
- DESENVOLUPAMENT D’UN REGLAMENT PER A LA APLICACIÓ INMEDIATA DE LA COBERTURA SANITÀRIA UNIVERSAL AL NOSTRE PAÍS.
- Promoure serveis d’atenció primària de salut que garanteixin l’accessibilitat de les dones i trenquin amb les desigualtat generades per les múltiples discriminacions que patim. Totes les dones residents a Catalunya, qualsevol que sigui la seva situació administrativa, han de tenir accés a tots els serveis de salut garantits per la cartera de salut catalana sense anar vinculades a l’obtenció de la targeta sanitària, inclosos tots els serveis d’anticoncepció d’urgència i d’IVE.
- Reformular els sistemes d’informació, serveis i capacitació sociosanitària que van destinats a professionals i per incloure aquesta perspectiva feminista interseccional que inclou també, i amb especial cura, el dret a la privacitat i confidencialitat.
- Garantir que tots els serveis i professionals pertanyents al sistema de salut respecten els Drets Humans de les dones i els Drets Sexuals i Reproductius perquè totes les dones tinguin sempre l’atenció des d’aquesta perspectiva. Cal registrar, regular i garantir institucionalment i de forma pública l’objecció de consciència i aplicar-la de forma transparent per qualsevol mesura sanitària vinculada als drets de les dones.
- Garantir que els i les professionals de la salut apliquin una medicina i atenció sanitària basada en l’evidència i que identifiquin les pràctiques que no aporten valor i les evitin.
- Adoptar les mesura adients per reduir la medicalització i tractaments inadequats promovent que les dones disposin de la informació completa sobre les possibilitats, amb beneficis i efectes secundaris per poder-ho ponderar amb professionals capacitats de forma adequada promovent la presa de decisions autònomes compartides.
- Revisar i repensar tot el sistema i circuit d’accés a l’avortament a Catalunya per garantir a les dones totes les dimensions del dret. Millorar l’accessibilitat i acabar amb les múltiples desigualtats, entre elles la territorial; millorar la informació i assessorament que reben les dones per garantir que puguin prendre una decisió informada basada en els seus drets sexuals i reproductius; garantir que els serveis responen a la necessitat de les dones amb la major celeritat possible i sempre tenint en compte la seva voluntat; millorar la recollida de dades, seguiment i avaluació en tot el circuit.
- Establir mesures per l’accés universal i gratuït a l’anticoncepció per a totes les dones a Catalunya, garantint tota la informació i acompanyant en la presa de decisió des d’un posicionament assistencial basat en els drets sexuals i reproductius. Promoure la prescripció i aplicació dels mètodes contraceptius per part d’infermeria com recomana la Organització Mundial de la Salut (2013) per millorar l’accessibilitat i evitar les desigualtats territorials en la sanitat pública.
- Consolidar serveis de salut integral i salut sexual i reproductiva específics i especialitzats per la població més jove, tenint present les seves característiques i amb professionals multidisciplinars especialitzats en l’atenció a joves i, sempre garantint aquest enfocament basat en els drets sexuals i reproductius.
- Atenció a l’embaràs, al part i postpart des d’una perspectiva de promoció de la salut disminuint l’intervencionisme mèdic innecessari. Despatologització de l’atenció en embaràs i part: atenció salutogènica i basada en la promoció de la bona salut, enlloc de cribatges enfocats en patologia.
- Garantir els drets de les dones gestants a rebre una educació i informació per a decidir lliurament sobre aspectes del seu embaràs, part i postpart i que es respectin els seus desitjos. Els equips professionals han d’ oferir diferents alternatives basades en la evidència científica perquè la dona pugui prendre decisions informades i de forma autònoma en tot el procés de l’embaràs, part i postpart. La constatació d’aquestes preferències s’ha de fer amb un pla de naixement, per detectar les seves expectatives i facilitar que la informació es transmeti entre els membres de l’equip sanitari.
- Garantir que les dones puguin escollir el lloc on es realitzarà el part (casa, casa de naixement, sala de parts hospitalària) segons el seu estat de salut i del seu embaràs. I rebre una assistència adequada per professionals sanitaris i amb garanties de qualitat independentment del lloc i del territori escollit.
- Les dones que alleten tenen dret a rebre la informació, educació i suport dels professionals sanitaris per gaudir d’una lactància natural.
- Programes de prevenció, visibilització i erradicació de la violència obstètrica a tots els serveis de salut que facin l’atenció a les dones embarassades. Proveir dels recursos necessaris per evitar que el nadó sigui separat de la seva mare.
- Formació en aspectes ètics i comunicatius a professionals sanitaris per tal de garantir una atenció que promogui i respecti l’autonomia de les dones en la presa de decisions en relació a aquelles pràctiques sanitàries que se’ls ofereix des del Sistema Sanitari evitant caure en una medicina paternalista que infantilitza a la dona gestant i exerceix sobre ella violència obstètrica.
- Procurar models de relació assistencial deliberatius en que professionals, dones gestants i les seves parelles puguin dialogar i aportar punts de vista contextualitzats a les circumstàncies personals i socials sense que es culpabilitzi a les dones
- Elaborar i aplicar programes i campanyes de sensibilització que arribin a tota la ciutadania per tal de conèixer els determinants de la salut de les dones, els canvis al llarg del cicle vital i els drets vinculats a aquests processos.
- Formular programes específics per eliminar els riscos ambientals i laborals per a la salut de les dones
- Integrar els serveis de salut mental al sistema d’atenció primària amb la incorporació de professionals que utilitzin procediments i tractaments amb evidència científica i que puguin treballar amb les dones des d’un abordatge feminista interseccional basats en drets.
- Revisar i reforçar els protocols de detecció i atenció de violències masclistes considerant-les com un tema de salut pública prioritari. Protegir els fills i filles de les dones maltractades.
- Consolidar els espais de participació i col·laboració de les organitzacions no governamentals i la societat civil per tal d’assolir la coproducció de política pública en relació als programes de salut i dones.
- Donar suport a les organitzacions no governamentals dedicades a la salut de les dones i col·laborar en la creació de xarxes de col·laboració i coordinació entre els diversos sectors de la salut.
- Millorar l’accés als serveis de les dones amb addiccions i les seves famílies garantint els seus drets fonamentals. Revisar acuradament els programes que exclouen les dones amb addiccions.
- Elaborar programes específics que treballin l’abordatge dels drets sexuals i reproductius i la vinculació amb l’ús de drogues, adaptat per edats i poblacions concretes.
- Elaborar programes específics de detecció i atenció de VIH i altres ITS des d’un abordatge de drets sexuals i reproductius i amb l’enfocament de gènere com a central.
- Adaptar els dispositius a les necessitats de les dones.
- Garantir programes de planificació sanitària que erradiquin les desigualtat territorials en l’accés als serveis de salut de les dones.
- MILLORAR L’ATENCIÓ SANITÀRIA A LES RESIDÈNCIES DE GENT GRAN Sabent que la gran majoria de persones que viuen a les Residències són dones. Que el seu nivell de medicació sobretot d’antipsicòtics, ansiolítics, antidepressius i altres és altíssim. Caldria avançar en:
- Propostes del Pla Interdepartamental d’acció i interacció social i sanitària de la Generalitat de Catalunya. Atenció sanitària integrada a les persones que viuen en centres residencials Impulsant el Canvi del Model actual d’atenció sanitària a les residències de gent gran cap a un Model d’Atenció Sanitària: Centrat en la persona.
- Actualment Tot i que l’àmbit de Salut i el Social treballen col·laborativament, no actuen sota una estratègia conjunta. La proposta de model aposta per una única figura mèdica. El metge o metgessa de la residència formarà part de l’equip d’Atenció Primària, i aquest, s’haurà d’integrar a l’equip d’atenció sanitària de la residencia. Proposta circuit assistencial en les Residències assistides per a gent gran de gestió pròpia. S’estableix un nou circuit on l’equip de la Residència (metge i infermera) s’erigeixen com els professionals assistencials de referència de la persona. També instar a aplicar la Cartera de Serveis a les persones ingressades a les Residències.
- AMPLIAR LA CARTERA DE SERVEIS DE L’ODONTOLOGIA, PODOLOGIA I AURICULARS. En un primer nivell a les dones en pocs recursos i progressivament a tota la població.
- Enfortir els programes de promoció i prevenció de la salut orientats a les dones
- Mesures a adoptar en col·laboració amb les organitzacions no governamentals de dones i salut i altres sectors sanitaris locals i internacionals.
- Incorporar l’educació afectivosexual al llarg de tota l’etapa d’educació obligatòria, adaptada a cada etapa d’edat, amb perspectiva feminista i enfocament de drets sexuals i reproductius.
- Prioritzar programes d’educació formal i no formal centrat en l’apoderament de les dones en relació a la seva salut, els seus drets sexuals i reproductius i la seva sobirania corporal.
- Promoure la corresponsabilitat entre homes i dones en la millora de les condicions i determinants de salut de les dones. El malestar de les dones moltes vegades és fruit de les condicions de vida i treball que dupliquen o tripliquen la jornada en relació a la de l’home. Aquest estrès físic i mental no es té en compte i es tendeix a atribuir el malestar a patologia física o mental.
- Desenvolupar individualment i amb educació grupal quin model de paternitats i maternitats volen les persones durant la criança.
- Promoure campanyes de sensibilització vinculades als drets sexuals i reproductius i adaptades a cada etapa vital.
- Reforçar les iniciatives per canviar lleis que siguin contràries a la garantia del dret a la salut i dels drets sexuals i reproductius com són el cas del decret sanitari per la població migrada i l’anul·lació del dret a decidir avortar de les dones de 16 i 17 anys que ens està portant a situacions de clandestinitat on les dones es juguen la vida.
- Millorar efectivament els drets socials constitucionals, (habitatge, educació, accés als serveis sanitaris efectius, energètics).
- Millorar les lleis de ciutadania de les dones nouvingudes eliminants traves contràries als drets humans.
- Eliminar contaminants ambients ( aire, soroll, aigua, aliments) que afecten la nostra salut alguns que actuen com disruptors endocrins/contaminants ambientals per a evitar riscos durant l’embaràs i primera etapa postnatal. L’ús de productes d’higiene, de neteja de la llar, substàncies de síntesi i els contaminants ambientals estan sent objecte d’estudi en molts àmbits i cada vegada hi ha més evidència de la possible relació entre exposició i afectació de la salut tant en l’etapa postnatal com en el transcurs de la vida adulta. Cal conèixer i donar difusió a les dones de com evitar o disminuir l’exposició a qualsevol substància que pugui alterar el normal funcionament de la salut de la dona i, per extinció, a la salut de la població. La OMS i altres societats científiques ja fa temps que se’n fa ressò i té guies publicades per a disminuir l’exposició.
- Promoure la investigació, formació i divulgació de la informació sobre la salut de les dones
- La medicina occidental va néixer seguint un model masculí. Té una base androcèntrica i no ha investigat la salut física i mental de les dones. La majoria de les patologies s’han estudiat en els homes i generalitzat a les dones sense tenir en compte que les manifestacions poden ser diferents.
- Garantir que les formacions universitàries de medicina i altres formacions sanitàries incloguin continguts obligatoris per treballar des d’una perspectiva feminista interseccional i garantint els drets humans de les dones.
- Formar a professionals investigadors perquè incorporin la perspectiva feminista interseccional per poder treballar amb l’ús de dades, l’anàlisi d’aquestes i el plantejament de nous criteris per a la investigació de la salut de les dones
- Destinar més recursos i promoure investigacions, tractaments i tecnologies que tinguin en compte el gènere i la salut de les dones com a element central i promoure estudis de gènere des d’una perspectiva interdisciplinar
- Incrementar el nombre de dones en llocs de direcció de les professions relacionades amb la salut
- Incrementar la pluridisciplinarietat en el personal que treballa a la salut
- Incrementar el suport a les fonts d’investigació preventives, biomèdiques, de comportament, epidemiològiques i dels serveis sobre qüestions relatives a la salut de les dones. I a les investigacions sobre causes socials, econòmiques i polítiques dels problemes de salut de les dones i les seves conseqüències, incloses les desigualtats de gènere i edat.
- Promoure la investigació, formació i difusió de la informació de tots els processos relacionats amb la salut sexual i reproductiva que permetin millorar la garantia dels drets sexuals i reproductius de les dones: anticoncepció, ITS, avortament, reproducció assistida, etc.
- Incrementar els recursos, supervisar i monitoritzar de forma sistemàtica la salut col·lectiva de les dones
- Aquest tipus de mesures les ha d’adoptar el Govern a tots els nivells i en col·laboració amb les organitzacions no governamentals, especialment de dones i joves.
- Elaborar uns pressupostos específics etiquetant les polítiques públiques de salut i gènere.
- Incrementar els recursos destinats als serveis d’atenció primària i directa a les dones.
- S’ha de vetllar per la distribució equitativa dels pressupostos i dels recursos. Cada vegada hi ha més estudis que demostren que les desigualtats socioeconòmiques són factors determinants per la salut.
- Establir mesures d’assignació pressupostària que erradiquin les desigualtat en salut de les dones, ja siguin per territorialitat, edat o qualsevol altre eix de discriminació.
- Que es doti la Inspecció de Treball de personal format i especialitzat en gènere que pugui actuar d’ofici per detectar i identificar discriminacions laborals, amb independència que sigui en sectors o professions feminitzades, així com el no-compliment de les obligacions relacionades amb els plans i les mesures d’igualtat, i amb la prevenció de riscos laborals de totes les empreses.
- Elaborar plantejaments innovadors per al finançament dels serveis de salut mitjançant la participació de les comunitats i col·lectius de dones.
- Incrementar els recursos destinats a garantir la informació, sensibilització i l’accés a tots aquells programes i serveis que promoguin els drets sexuals i reproductius.
- Augmentar la dotació de llevadores a tots els paritoris de Catalunya per tal d’assegurar l’atenció ono to one. Incrementar els recursos destinats als serveis d’atenció al part hospitalari, per assegurar una millor atenció a les dones, fomentar l’accés a la investigació ampliant les hores destinades a formació.
- Millorar el seguiment de les llevadores en formació durant l’atenció al part, igualant les condicions dels tutors d’hospital i primària
- Incrementar els recursos per tal d’evitar que els nadons siguin separats de les mares al naixement, per exemple creant unitats mare-nadó. Revisar les polítiques i els protocols de retirada de les tuteles dels infants i augmentar els recursos per ajudar i apoderar a les dones a tenir cura dels seus fills i filles, a vetllar per ells i elles, i assegurar l’acompanyament, la seva alimentació, educació i formació integral.
- Generar un Pla d’Acció amb calendari i pressuposts assignat per assolir els objectius bàsics de millora de la salut de les dones. Un pla que incorpori indicadors de seguiment i avaluació i un pla de recollida de dades qualitatives i quantitatives que incloguin la perspectiva feminista interseccional.
- Crear comissions en els dispositius de salut que sensibilitzin i promoguin una atenció sanitària de qualitat a les dones.
- Establir espais i mecanismes de rendició de comptes per part de les institucions responsables de l’aplicació de les polítiques públiques de promoció i altres relacionades amb la millora de la salut de les dones.