INTERVENCIÓ PRESENTADA AL PARLAMENT CIUTADÀ PER LA CONVOCATÒRIA DE LA MAREA BLANCA
m. Carme Catalán
Xarxa de dones per la salut
La Xarxa de dones per la salut reafirmem que les possibilitat d’emmalaltir de dones i homes venen determinats per factors socials, dels què el gènere té un pes no prou reconegut. Els rols, estereotips i posició social diferents fa que les manifestacions de manca de salut siguin diferents. El model de salut biopsicosocial que defensem mostra l’estret lligam que hi ha entre les condicions socials i la salut. Les dades què coneixem sobre atur, salaris, pensions o pobresa de homes i dones però les dones condicions històriques específiques mostren gran vulnerabilitat.- Menys població activa de dones, Altes taxes d’atur d’ambdós sexes. L’atur juvenil molt alt. Les dones joves viuen una doble discriminació, com a dones i com a joves, i és un dels col·lectius, juntament amb la població estrangera, tenen una situació més crítica i vulnerable, i hi ha dones que per altres raons (diversitat funcional monomarentalitat edat), incrementen vulnerabilitat. La pèrdua l’habitatge per les dificultats econòmiques de les famílies en general i de les dones en particular, i també per una legislació i unes pràctiques abusives dels bancs, i manca històrica de polítiques públiques d’habitatge té greus efectes sobre la salut augmentat també les malalties mes prevalent de dones (Estudi Carites). Les situacions de crisi, i el poc suport social disminuint o anul·lant recursos socials per les persones més vulnerables, fan emmalaltir més i on primer es visibilitza és en salut mental. La pèrdua de la universalitat en l’atenció sanitària és la situació més injusta de les polítiques que s’han realitzat.
Una de les manifestacions més greus en la salut són les situacions de violència envers les dones, pel fet de ser dones, violència en totes les edats, classes socials, en situacions de diversitat funcional o precarietat econòmica o contractual són més vulnerables, La insuficient i molts cops errònia, resposta per part de les institucions, educatives, judicials, mitjans, policials i sanitàries està incrementat el risc d’aquestes dones. També la situació social incrementa la seva vulnerabilitat. Altre exemple de l’abús envers les necessitats de les dones és l’atenció en salut sexual i reproductiva dels sistemes sanitaris. L’atenció dels processos naturals de les dones, com l’embaràs, part lactància i menopausa, tractats molt cops de forma poc respectuosa i massa tecnificada, ( 28% Cesàries) potenciació de contracepció hormonal per sobre d’altres tipus més barats, sense efectes secundaris i més segurs envers les malalties de transmissió sexual, No hi ha hagut suficient desenvolupament de la Llei de salut sexual i reproductiva i de d’interrupció voluntària de l’embaràs, sobretot en la part preventiva que hauria de tenir un important paper en l’escola, centres joves i mitjants de comunicació, I ara es pretén retallar modificant la necessitat de permís paterns, ara era informació, en les joves de 16 a 18 anys, joves que està comprovat que les poques que no informaven eren joves amb problemes en el si de les seves famílies.
La segregació laboral fa què l’exposició a riscos laborals sigui diferent, els homes estan més exposats a accidents laborals, entre ells els mortals i les dones a malalties professionals. Les condicions de feina a les qual s’exposen les dones tenen a veure amb danys a la salut no relacionats amb els riscos de seguretat ni malalties d’ aparició immediata, sinó amb exposicions més perllongada en el temps i que genera més malalties. Segons la II enquesta de Condicions de treball de Catalunya, 2012, En l’exposició a riscos psicosocials,[1] Dels sis factors de risc que mesura l’enquesta,[2] en quatre d’ells (exigència, control, estima i doble presència) hi ha una prevalença d’exposició de les dones al nivell més desfavorable per a la salut superior al 25%. L’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) 2012, un 16,5% de la població de 15 anys i més pateix algun tipus de limitació greu o discapacitat, i el 34,7% de la població general pateix alguna malaltia o problema de salut crònic. Els trastorns crònics, la restricció de l’activitat per problemes de salut i les limitacions greus i discapacitats són més freqüents en les dones que en els homes. El 12,8% de la població de 15 anys i més (el 9,8% d’homes i el 15,7% de dones) té risc de mala salut mental. Les dones tenen més probabilitat que els homes de patir trastorns mentals, amb diferència estadísticament significativa en tots els grups d’edat. Segons classe social i nivell d’instrucció, s’observa una prevalença més gran de probabilitat de patir un trastorn mental en dones de classes més desafavorides i les de nivell d’estudis més baix. Diferents estudis han mostrat desigualtats injustes en el tracte que homes i dones reben per part del sistema sanitari. ( També en el nostre país )Es constaten diferències per sexe en el consum de medicaments, i particularment pel que fa a psicofàrmacs, amb un major consum en les dones. Volem remarcar la tradicional exclusió de les dones en els assajos clínics, el que pot conduir a l’aparició d’efectes adversos després del consum de fàrmacs conseqüència de l’extrapolació de resultats a homes i dones quan només es coneix la resposta terapèutica en els primers. El retard en el diagnòstic d’algunes malalties , especialment en dones, pot ser la base de tractaments en estadis més greus. Hi ha l’evidència que mostra una major utilització de serveis hospitalaris per part dels homes i, fins i tot, cert biaix de gènere en l’esforç terapèutic. L’extensió molts cops amb poca evidencia de noves vacunes als calendaris de vacunes, ha tingut com a colofó la implantació de la vacuna del VHP, a totes les nenes de 13 anys, i malgrat les manifestacions secundàries greus en algunes d’elles i la denúncia d’una part de la comunitat sanitària no hem aconseguit la seva moratòria. El Increment de moltes malalties entre elles les hormonodependents com Ca de Pit, es relaciona amb la qualitat del medi ambient.
La nostra proposta ha de ser treballar per una Sanitat Publica que inclogui les diferències i desigualtat entre dones i homes. El Departament de salut juntament amb els demes Departaments de la Generalitat han de Planificar Polítiques adients considerant les condicions específiques de gènere de les persones des de la Promoció, Prevenció i Atenció.
[1] Els riscos psicosocials són una de les característiques de les condicions de treball i, concretament, de l’organització del treball, nocives per a la salut
[2] Aquesta enquesta és la del PSQCAT21 COPSOQ. Aquesta metodologia es la versió catalana del CoPsoQ danès i la seva adaptació ha estat realitzada per Istas CCOO. Més informació disponible al htp://www.copsoq.istas21.net/