Aquí us deixem amb una de les ponències del acte: “Per què a les dones ens interessa el model sanitari?” celebrat el 19 de març a Ca la Dona:
Quin Model Sanitari Públic volem i com aconseguir-lo
Marta Carrera
Associació Catalana en Defensa de la Sanitat Pública
Xarxa de Dones per la Salut
Tenim un model sanitari públic decidit antidemocràticament per un govern de Madrid que en un Consell de Ministres va decidir passar d’un model de Sanitat Universal a un Model d’Assegurances. El canvi ha sigut radical I l’assumpte és suficientment important com per fer tirar enrere aquesta decisió que no té cap legitimitat. Malgrat les disposicions pal·liatives del decret posades a Catalunya pel CatSalut aquest canvi ha agreujat la situació provocada per les retallades de la Sanitat Pública que havien començat un any abans el 2011.
Ara tenim una assistència sanitària pública en camí cap al desordre i la desintegració assistencials. Hem d’afrontar l’empitjorament de l’assistència I la manca de control sobre els recursos econòmics ja deficitaris per un pressupost retallat amb greus denuncies de descontrol corrupció però que troba diners per contractar a proveïdors d’atenció sanitària privats amb ànim de lucre tant a l’atenció primària com a la hospitalària.
Per això recolzem els deu punts aprovats per diverses organitzacions defensores de la sanitat pública el passat mes de setembre recolzats també pel Parlament Ciutadà en que es va donar empenta I visibilitat a la Marea Blanca el passat 28 de febrer.
El resum dels 10 punts parteix del reconeixement d’una realitat.
Per una banda les persones malaltes a les que cal de garantir els drets a la seva llibertat I autonomia, espai en el qual hi entren aspectes avui dia no atesos o no atesos degudament com són les malalties invisibles o l’avortament, la salut reproductiva I la prevenció de la violència masclista per posar exemples. Sense copagaments i repagaments Revertint la cultura de la medicalització I treballant per a la recerca de l’eficiència en atenció a la Salut com a forma de viure una vida plena I joiosa una mica allunyada del model bio medicalitzador actual.
Per altra banda partim també del reconeixement de que la Salut ve determinada per el que anomenem Determinants Socials, de Gènere, Mediambientals I Econòmics. La intervenció de la societat mitjançant l’actuació política en la millora d’aquests determinants de la Salut és essencial per al desenvolupament de la Salut I l’Assistència Sanitària que nosaltres volem als nostre país.
El pilar fonamental de l’atenció a les persones malaltes ha de basar-se en l’atenció primària com a centre d’un sistema sanitari amb una coordinació integral, centrada en la persona I en un Servei Nacional de Salut Universal per a totes les persones. Els serveis especialitzats I els hospitals han de mantenir I desenvolupar contínuament la integració amb els centres de Salut propers a les persones malaltes.
Entenem que el servei ha de ser pagat amb el diner dels nostres impostos per tant amb diner “públic” que com a tal ha de ser gestionat amb els controls I transparència de l’administració pública en contrast amb el dret administratiu privat. Per això volem que les lleis mantinguin que tot el que es paga amb diners públics sigui totalment públic, això inclou tot allò que és finançat amb els impostos de la ciutadania. I que la seva gestió sigui pública al 100% .
Que la gestió estigui sotmesa a incompatibilitats I barreres que assegurin la seva transparència i evitin la corrupció. Atenent al control de la gestió considerem que és imprescindible la participació dels treballadors de la sanitat I els ciutadans en aquesta gestió, una participació real amb poder decisori. Per això ens cal posar en marxa un Pla de Nacionalització dels Serveis Públics I convertir el Servei Català de la Salut en el Servei Nacional de Salut de Catalunya amb funcions de planificació, finançament, gestió I avaluació dels serveis públics integrals I integrats de Catalunya.
Amb el criteri que tots els serveis assistencials que es paguen amb diners públics han de ser públics, caldrà la definició i declaració, per part del SNSC, dels proveïdors públics com a medi propi del SNSC. Progressivament, les entitats del SISCAT, amb hospitals i/o amb equips d’atenció primària hauran de passar a ser entitats que siguin mitjà propi de la Generalitat.