Aquí us deixem amb una de les ponències del acte: “Per què a les dones ens interessa el model sanitari?” celebrat el 19 de març a Ca la Dona:
UN SISTEMA NACIONAL DE SALUT QUE TINGUI PER EIX L’ATENCIÓ PRIMÀRIA TÉ ALGUN INTERÈS ESPECIAL PER LES DONES?
Ca la dona, 19 de març del 2015
Francesca Zapater
Fòrum Català d’Atenció Primària (FOCAP)
Quan em van demanar de participar en aquest acte em vaig preguntar què tenia de diferent la relació de les dones amb el sistema sanitari, respecte els homes.. i què tenia a veure amb l’atenció primària de salut.
I les respostes a la primera pregunta van ser:
- l’usem més que els homes: consulten més per elles mateixes o com acompanyants d’altres persones.
- Tenim pitjor percepció de salut, tot i que visquem més anys, ens trobem pitjor. Consumidores de psicofàrmacs. Desigualtats per raó de gènere
- Som agents de salut de la pròpia família i de la societat (la majoria de cuidadores): decidim l’alimentació, la consulta al metge, administrem els fàrmacs….
- Som víctimes especials de la medicalització: embaràs, part, menopausa, osteoporosi, programes «preventius..» no sense conseqüències (teràpia hormonal i augment de càncer de mama i infarts.)
- Víctimes especials de la privatització: atenció a l’embaràs i el part, programes preventius..Moltes dones es fan d’assegurances privades per tenir atenció a l’embaràs i el part, per les revisions…
- Usuàries de medicina estètica i plàstica (90%) segons cànons de bellesa comercials i masculins,
- Menor acceptació de l’envelliment, que va lligat a consum de productes i tècniques
I què sabem de l’atenció primària?
En el document de «Per un servei nacional de salut..» parlem de
Millora del sistema assistencial potenciant una Atenció Primària forta i fer un pla de reforma de l’atenció hospitalària adequant-la a les necessitats de salut actuals. Fer de l’Atenció Primària i Comunitària, l’instrument bàsic per a una atenció global i integrada, propera a les persones i comunitats, que sigui la porta principal d’entrada al sistema, amb dotació pressupostària pròpia i suficient (4).
Perquè ho diem, ho diem basant-nos en el coneixement molt ampli qu es té sobre els diferents sistemes sanitaris. Els sistemes sanitaris amb una APS forta:
1- Millora la salut de la població: indicadors de mortalitat i algunes malalties. La mortalitat infantil
2- Millora la qualitat de l’atenció: les activitats preventives arriben a més persones, els nens estan més vacunats, hi ha estils de vida saludables i percepció de salut. Disminueix efectes adversos de les intervencions
3- Millora la satisfacció dels ciutadans perquè se senten més segurs al tenir uns professionals de referència
4- Conté els costos. La medicina especialitzada i hospitalària és molt més cara que l’atenció primària. El percentatge del PIB que es dedica a Espanya és al voltant del 9%, mentre que a EEUU supera el 20%
5- Disminueix les desigualtats el salut. Al posar els serveis aprop de les persones, intervenir sobre les comunitats, fa que les persones tinguin més accés a l’atenció sanitària
L’atenció primària és la base del sistema , els fonaments de l’edifici. Determina els resultats dels altres àmbits. At. primària i especialitzada són complementaries i no superposables. Els sistemes privats no els interessa l’AP, dóna poc negoci no els interessa l’atenció poc tecnificada, humanitzada i orientada a la comunitat.
L’APS orientada a les persones i les poblacions, no a les malalties només es pot entendre en un sistema de salut públic amb compromís de servei i no de lucre. APS i SNS són dos conceptes que van junts. Els sistemes privats no els interessa l’AP, dóna poc negoci no els interessa l’atenció poc tecnificada, humanitzada i orientada a la comunitat.
A Catalunya i a Espanya teníem una AP bastant potent (longitudinalitat i integralitat) , (sobretor la capacitat de coordinació i en alguns lloc l’accessibilitat i resolució). Amb bons resultats en efectivitat (molt bon control de malalties cròniques com la diabetis i la HTA) i satisfacció, segons les enquestes del Cat Salut
Amb les mesures a partir del 2010 de reducció de pressupost:
- Ha patit més la reducció pressupostaria que l’atenció especialitzada (del 18 al 14%)
- La càpita ha disminuït un 20% a primària i un 8% als hospitals) El superàvit de primària es traspassa als hospitals
- Hi ha hagut reducció de personal i de jornades laborals, inestabilitat del personal
- Reducció d’horaris de CAPS i tancament de punts d’atenció continuada; al voltant de 60
Què volem
- Més respecte; que la dona i les seves etapes vitals no es tractin com a objecte de negoci
- Més autonomia: reprendre el coneixement del cos, la valoració de la salut, la mirada subjectiva .. i no la mirada tecnificada que tenim ara. Exemple el discurs sobre l’embaràs
- Més autocura; retrobar els recursos per millorar la salut, recursos no professionalitzats, construir un nou discurs al voltant de la salut. Més acceptació de la naturalesa de la vida i les seves limitacions: l’envelliment, les malalties i la mort
- Menys medicina innecessària: menys revisions inútils, menys fàrmacs, més socialització, més protagonisme, més igualtat…
- Menys negoci
I això només ho podem aconseguir amb una APS forta, amb confiança, bona relació, comprensió de les persones, empatia, compromís i qualitat. Tal com diu la pancarta, l’ap és una necessitat.
Per tant, no volem un sistema sanitari públic qualsevol, volem/necessitem un sistema sanitari públic que tingui com a eix l’atenció primària i que incorpori un nou paradigma de salut.
Aquest nou paradigma no és una qüestió només del sistema. Ho és de tota la societat, i especialment de les dones, ho necessitem per sentir-nos i per estar millor.